dimarts, 7 de setembre del 2010
divendres, 18 de juny del 2010
Resum curs 2009-10
- El Rossinyol
- A dins d'un bonsc cantava
- La balalaika
- Les dotze van tocant
- Gingle bells
- Els tres reis de l'Orient
- El maridet
- L'Estaca de Lluis Llach
- Paraules d'amor de Juan Manel Serrat
- Sant Jordi
- Cànon de la sardana d'Antoni Miralpeix
- Els segadors
- Polsim de papallona
- L'hora dels adéus
MUSIQUES I INSTRUMENTS:
Vilafranca de suite de la Companyia Catalana de Latin Jazz
- Toc de castells- Marxa dels Falcons
- Guia d'orquestra de Benjamin Britten
- Concert en re M de Ricard Lamote de Grignon
- Imatges de l'obscur d'Agustí Charles
- So de pastera de Feliu Gasull
- Dansa de perdigons d'Albert Guinovart
- Planetarium de Joan Albert Amargós
- La sardana Baixant per la font del gat.
- El cant dels ocells interpretat per Pau Casals
- Dolça Catalunya
- Fuga en re m de J.S.Bach
- Cànon de Pachelbel
- L'orquestra simfònica.
- Els romans i la seva música
- La nova cançó
- La cobla i els seus instruments
dimarts, 1 de juny del 2010
divendres, 28 de maig del 2010
dimecres, 19 de maig del 2010
AULOS
L’aulos és un instrument que els romans es van copiar dels grecs.
L’aulos, sobint, també s’anomena flauta frígia. Pertanyia gairebé amb tota probabilitat a la família dels aeròfons de canya, també anomenats instruments de llengüeta. La seva invenció l'atribueixen a Atenea (una deesa grega) de la qual expliquen que al veure la seva imatge reflectida en un mirall mentre tocava l'instrument, es va veure tan lletja i deforme, que va llançar el instrument lluny de si. Aquesta deformitat és provocada per la inflor de les galtes. És més comprensible si l'instrument que toca és un instrument de llengüeta, ja que per insuflar l'aire en ells es necessita realitzar més força que en el cas de les flautes. Els antics descriuen el seu so com penetrant, dolça i apassionat. Es solia fabricar en fusta o canya, però també n'hi havia d'ivori. Habitualment un sol intèrpret solia tocar dos alhora (doble Aulos).Ja que per introduir l'aire a la llengüeta era necessari una certa força, els intèrprets tendien a inflar les galtes i això probablement els provocaria cansament. Sembla ser aquesta la raó per la qual usaven unes corretges de cuir que envoltant les seves galtes es lligaven darrere del cap obtenint així major pressió amb un cansament menor. Aquestes corretges rebien el nom de phorbeiá.
L’aulos, a més de ser utilitzat en temples, jocs, rituals, matrimonis, dinars …també era utilitzat pels militars.
