L'estaca. Lluís Llach

L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el Sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset que no veus l'estaca a on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si tu l'estires fort per aquí, i jo l'estiro fort per allà
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però Siset fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que Siset pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el seu cant! Si estirem tots...
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emportà,
ell qui sap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant que en Siset el darrer que van ensenyar. Si estirem tots...